Comença a la Sala Maladeta per a dirigir-se a la Sala Llòpis i d’allà a la sala annexa a la Llòpis i la Sala Leonor. Malgrat ser la via més alta per ara coneguda (és superior a la travessia clàssica i a la via de l’aigua) es en realitat un rierol subterrani que des de la base del Forat negre (P39) i el pou de 15 m corre a lo llarg de gorgs, ressalts, per presentar després un llit d’arena negra a la galeria de les pisolites. Al final d’aquesta, l’aigua cau per un llarg pou paral·lel, que evitarem. El rierol ens mullarà quan estem al passamà de la sala Annexa a Llòpis. La mateixa aigua ens acompanyarà a la base del pou Fantasma (P 27) i recorrerà el Rierol Remuntant fins que a la sala Leonor s’uneixi per sota del caos de blocs, a l’aigua del llac d’Alba que es precipita des del sostre de la sala Leonor. A partir d’allà la via clàssica ens conduirà a la cova d’Alba.
Descripció.Quan arribem a la Sala Maladeta (Maldita) cal travessar-la, deixant enrere la continuació de la Via Clàssica que sobre a la zona medial de la sala. Cal anar justament al costat oposat a l’entrada de la sala. A partir de mitja sala un marcat caminet remuntant ens conduirà al final de la mateixa.
Allí cal cercar un forat amb corrent d’aire, indicat per un cartell i/o una fita. Penetrarem pel forat i seguirem 90 metres de galeria amb blocs i alguna desgrimpada que ens conduirà a la primera corda, que és una passamà de 5 metres de llargària , que ens evita el primer esfondrament. Immediatament un llarg acrobàtic i esportiu passamà de més de 35 metres ens conduirà fins a una capçalera amb doble cadena, con caldrà instal·lar la corda en doble per baixar uns 8 metres.. D’allà un altre passamà descendent ens conduirà fins la capçalera a un ràpel de 14 metres. Aterrem en una galeria bellament concrecionada i inclinada on comença la galeria de les piques de 125 metres de longitud i que es ample excepte un pas estret. Finalment desemboca en el Forat Negre, un bell pou de 39 metres. El primer tram el baixarem per corda fixa fins trobar una capçalera que ens permetrà instal·lar novament la nostra corda. Si ho volem fer d’una tirada, haurem de permetre fregament”dolç” sobre crosta de concreció calcaria. A la base del pou seguirem el curs de l’aigua que s’escola entre el blocs. Immediatament el meandre, ample i baix es precipita en un bonic pou de 15 metres. Una capçalera en fix i una “Y” de cadena ens permetrà una instal·lació per a corda recuperable (fregament obligat) i aterrareu a la base del mateix, que és un dels racons més bonics de la via, molt ben concrecionat y amb gorgs cristal·litzats.
Seguint galeria avall , caldrà fer equilibris per a no caure als gorgs que es succeeixen un rere l’altre (no son profunds). Arriben a un paratge on cal desgrimpar 3 metres.
No es alt però és delicat. Seguim la galeria que no té pèrdua , sense prendre molta distancia de l’aigua. Haurem de guanyar alçada per a tornar al llit del riu que ara és de sorra negra. Si teniu sort veureu com hi destaca algun niu de pisolites blanques. Al pocs metres el rierol s’esfondra en un pou vertical de prop de 60 metres i que no baixarem. En aquest punt veurem un conducte- finestra que ens conduirà al ràpel guiat de la Sala Llòpis-Lladó . Després de baixar a la sala veurem que hi ha una conti
nuació a cada costat. Cal seguir la que està al costat de la vertical de la corda. Veurem una capçalera instal·lada i una anella per a rapelar. Allí, aixoplugats sota una gran pedra i a cobert de l’abundant goteig, instal·larem la corda i baixarem un pou-rampa de 11 metres que ens conduirà al passamà de la sala Annexa. Una vegada superat el passamà, allí hi ha dues possibilitats. Cal triar la capçalera en fix del pou fantasma, que trobarem després de remuntar alguns metres. Un passamà en fix ens conduirà a la capçalera per doble corda, que baixa directament el pou fantasma (P 27). A la base del pou trobarem una amplia sala. Seguirem aigües avall fins que una vertical d’uns 15 metres ens barra el pas. Tres metres enrere trobarem el començament del passamà que ens permetrà assolir una capçalera de doble cadena que ens permetrà baixar a doble corda per la vertical, sense fregaments. Dues cordes curtes i en fix (R2 i R4) ens conduiran a l’escalada de set metres (E7), que ens permetrà arribar al Laberint de la Leonor. 
Remuntada l’escalada, no abandonar la corda i ens portarà a una relliscosa esquerda-rampa (P6). Cal seguir tobogans i pujades relliscoses que ens conduiran a la Sala Leonor. Hi ha una corda remuntant (E3), opcional vint metres abans d’arribar a la Sala Leonor. És l’opció més interessant. Remuntada aquesta petita escalada sentim clarament el soroll impressionant de la sala Leonor. Arribats a la sala, seguirem per la nostra esquerra, tot remuntant blocs fins arribar al punt de contacte amb la travessia clàssica.
Des d'allà dues o tres hores estarem a la boca de la Cova d’Alba.(depèn del cansament i de lo nombrós que sigui el grup). En 25 minuts estarem a l’aparcament del Balneari de Baños de Benasque. Una bona cervesa y un bany termal són absolutament recomanables.
No es alt però és delicat. Seguim la galeria que no té pèrdua , sense prendre molta distancia de l’aigua. Haurem de guanyar alçada per a tornar al llit del riu que ara és de sorra negra. Si teniu sort veureu com hi destaca algun niu de pisolites blanques. Al pocs metres el rierol s’esfondra en un pou vertical de prop de 60 metres i que no baixarem. En aquest punt veurem un conducte- finestra que ens conduirà al ràpel guiat de la Sala Llòpis-Lladó . Després de baixar a la sala veurem que hi ha una conti
nuació a cada costat. Cal seguir la que està al costat de la vertical de la corda. Veurem una capçalera instal·lada i una anella per a rapelar. Allí, aixoplugats sota una gran pedra i a cobert de l’abundant goteig, instal·larem la corda i baixarem un pou-rampa de 11 metres que ens conduirà al passamà de la sala Annexa. Una vegada superat el passamà, allí hi ha dues possibilitats. Cal triar la capçalera en fix del pou fantasma, que trobarem després de remuntar alguns metres. Un passamà en fix ens conduirà a la capçalera per doble corda, que baixa directament el pou fantasma (P 27). A la base del pou trobarem una amplia sala. Seguirem aigües avall fins que una vertical d’uns 15 metres ens barra el pas. Tres metres enrere trobarem el començament del passamà que ens permetrà assolir una capçalera de doble cadena que ens permetrà baixar a doble corda per la vertical, sense fregaments. Dues cordes curtes i en fix (R2 i R4) ens conduiran a l’escalada de set metres (E7), que ens permetrà arribar al Laberint de la Leonor. Remuntada l’escalada, no abandonar la corda i ens portarà a una relliscosa esquerda-rampa (P6). Cal seguir tobogans i pujades relliscoses que ens conduiran a la Sala Leonor. Hi ha una corda remuntant (E3), opcional vint metres abans d’arribar a la Sala Leonor. És l’opció més interessant. Remuntada aquesta petita escalada sentim clarament el soroll impressionant de la sala Leonor. Arribats a la sala, seguirem per la nostra esquerra, tot remuntant blocs fins arribar al punt de contacte amb la travessia clàssica.Des d'allà dues o tres hores estarem a la boca de la Cova d’Alba.(depèn del cansament i de lo nombrós que sigui el grup). En 25 minuts estarem a l’aparcament del Balneari de Baños de Benasque. Una bona cervesa y un bany termal són absolutament recomanables.
Recomanacions.Són les mateixes que varem donar al 1985 per a la travessia Clàssica del Sistema d’Alba. (Carbonato número 5). Només el 85 % de la via està equipada per a doble corda en aquest moment. Durant l'any 2008 l'acabarem d'equipar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario